De David Lynch em va agradar molt aquella pel·lícula on s'entrecreuaven realitats paral·leles en una atmòsfera inquietant alhora que onírica. Ara no recorde el nom.
La història estava com projectada per una ment psicòtica d'un altre temps, possiblement de despús-ahir abans de berenar. Recorde que tenia una música que evocava aquells moments en els quals et senta mal la medicació per la paranoia.
Com és deia? Ah si!: Dirty Dancing!
ACTUALITZACIÓ 9/12/2009
Hi ha dies que, absorbit per un forat negre gafapàstic preferisc, de lluny, una obra que no entenc que una d'eixes pel·lícules familiars, com ara bé Shining:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No necessites registrar-te per comentar.